Poesia del meu marit
mireia | 20 gener 2010Un dels dies més feliços de la meva vida va ser el dia del nostre casament.
Hi va haver moments molt especials, alguns dels quals van quedar registrats en paper, altres han quedat al video, peró tots han quedat en els nostres cors.
Un moment molt emotiu va ser quan, just al acabar de firmar els documents, el nuvi va donar les gràcies a tots els asistents i per sorpresa meva em va llegir un poema que havia escrit d’amagat.
Avui es un dia
amb el que tu sempre has somiat:
dir el “si vull”, el “sí quiero”
i tenir-me al teu costat,
s’ha convertit també en el meu somni,
un somni fet realitat.
Jo he rebut de tu el meu millor regal:
un fill al que adoro,
i una mare que ens cuida plegats.
Deixa’m oferir-te l’únic que et puc donar:
el meu amor incondicional,
doncs vull tenir-te per sempre
al meu costat.
No cal que diguis res,
només mira’m als ulls,
sabré què necessites,
sabré què et fa mal,
doncs els teus ulls sempre m’han parlat
directes al cor,
on un dia va arribar
i mai més no has marxat.
Com que jo no sé escriure poesies com ell, la única cosa que vaig poder dir-li és que l’estimo i fer-li un petó.
Ara toca enmarcar la poesía i penjar-la junt a altres escrits que també penjaré.
La única cosa que puc dir és ” T’estimo Samuel”






Molt, molt molt bonic, emocionat, no tinc paraules.
m`he tornat emocionar(més que emoció) snif,snif,snif…
Com el vaig sentir quan el deia, realment m’ha portat a aquells moments de tanta alegria i emoció continguda. Recordaré sempre el vostre casament. Primer perquè va ser diferent i segon per la part afectiva que mútuament ens tenim. Un petó molt fort per a tots dos i gràcies per haver estat en el moment just i en el lloc adient.